Ja per tancar aquest petit cicle de Queen + Paul Rodgers, parlaré de la seva ultima gira. Podria fer-ho basant-me en el compacte ''Live in Ukraine'', però aquesta vegada, prescindiré d'aquest excel·lent treball, i em centraré en el concert que varen fer al Palau Sant Jordi de Barcelona. D'aquesta manera, la crònica serà en primera persona, ja que vaig tenir la sort d'assistir al concert.
Tot va començar quan al més de maig, vaig veure l'anunci al diari. Sabia que aquella podia ser la última vegada que fessin una gira mundial, ja que feia anys que no estaven en actiu, i no ens enganyem, al fer aquestes coses, la edat es nota i bastant.
Què havia de fer per obtenir les meves entrades? Molt fàcil, esforçar-me al màxim als exàmens i acabar el curs en blanc. Vaig fer tot el que tenia a les meves mans perquè així fos. En un obrir i tancar d'ulls, ens varem plantar al dia 22 de juny. Dia especial, ja que em donaven les notes i en obrir-les sabria si podria experimentar la màgia dels directes de Queen.
En el moment d'obrir les notes, el nerviosisme em recorria el cos, i al veure que no me'n havia quedat cap, una sensació de gust i plaer em va envair per complet. Per fi podria veure a Queen + Paul Rodgers en directe. Després d'empassar-me sencers els dvd's de la època gloriosa de Queen, aquella en que Freddie Mercury liderava el grup, i meravellava els assistents al concert amb el seu espectacle, una vegada darrere d'una altra, i els dvd's de Queen + Paul Rodgers, tindria el plaer de veure'ls en directe, de poder gaudir del virtuosisme de Brian May tocant la guitarra, de la gran veu de Paul Rodgers, d'aquest estil característic de Roger Taylor.
Aquell mateix dia, vaig comprar les entrades. Tres, m'hi acompanyarien els meus pares, també seguidors del grup. En el moment d'efectuar la compra, vaig començar a fer un compte enrere. Quedaven 122 dies, i tot un estiu per endavant perquè es complís el meu somni.
Aquell estiu, el vaig passar tot llegint, i escoltant la música del grup. Probablement, va ser la vegada que més llarg se'm va fer l'estiu. Cada dia que passava, m'acostava al calendari per veure quan quedava. Quan més s'apropava la data, més llarga se'm feia l'espera. M'havia de conformar en escoltar veure els dvd's. Als pocs dies d'haver començat l'estiu, ja tenia una feina que fer. M'havien regalat el nou cd, el que venien a presentar, i com no, m'havia d'aprendre totes les cançons de principi a fi per poder corejar-les al concert.
Entre una cosa i una altra, la resta de l'estiu va passar amb normalitat, i sense donar-me compte, va arribar el dia 22 d'octubre.
Recordo, que aquell dia era dimecres. Vaig passar tot el dia amb mals de panxa i nerviosisme, fins que a les 17:00h va sonar el timbre que indicava que les classes del dia s'havien acabat i que ja podíem marxar. En aquell moment, vaig anar a buscar a la meva germana, i els dos junts vam marxar cap a casa. Allà, vaig deixar la bossa, vaig berenar, agafar les entrades i finalment em vaig posar una samarreta de música. Cada vegada estava més a prop.
Durant el trajecte a Barcelona, vaig anar sentin les cançons de Queen, d'aquesta manera, anava preparant l'ambient. Al arribar a la ciutat comtal, el primer que varem fer, va ser deixar a la meva germana a casa de la meva àvia. Després d'això, vam tornar a pujar el cotxe, i varem enfilar camí cap a Montjuïc. Com que hi havia bastants cotxes, varem decidir aparcar a la plaça espanya, i allà agafar les escales mecàniques que pujaven fins a l'estadi.
Cada vegada es veia més gent. A mida que avançaven les escales mecàniques, veies com aquestes s'anaven omplint de gent que assistia al concert. Uns amb samarretes del grup, els altres sense, hi havia qui se la comprava allà. El que era cert, era que tota aquella gent, vent diferent entre si, teníem una passió en comú. Queen.
Al arribar a dalt, vaig comprar un entrepà i una coca-cola, i vaig anar a sentar-me davant del pabelló. Tan era el nerviosis-me, que em va costat menjar-me el meu sopar.
Al acabar-me'l, vaig entrar al pabelló. Pels altaveus es sentien cançons de Queen.
Quan va ser l'hora, van apagar-se les llums, i a la pantalla que hi havia a l'escenari va començar una pluja de meteorits.
Van començar amb una versió ràpida de ''Hammer To Fall'', i seguida d'aquesta ''Tie Your Mother Down''. Després d'aquestes dos peçes, Brian May va començar a posar-se el públic a la butxaca dient ''Buenas noches país de Catalunya''. Amb això, la major part del públic va començar a aplaudir.
Al acabar de presentar-se, van caure ''Fat Bottom Girls'', ''Another One Bites The Dust'', ''I Want It All'', ''I Want To Break Free'', i després varen venir les dues primeres cançons noves ''C-lebrity'' i ''Surfs Up....Schools Outs''. Una vegada més, Brian May es dirigia al públic. Paul Rodgers es quedaria sol damunt l'escenari per cantar ''Seagull'' i al acabar vindrien ''Love Of My Life'' i ''39'' tocades per Brian May a la pasarel·la. També un solo de bateria, ''I'm In Love With My Car'' ''It's A Kind Of Magic'' ''Say It's Not True'' ''Bad Company'' i ''We Believe''. Després d'això Brian May deleitaria al públic amb un solo de guitarra de 15 minuts i ''Bijou'' ''Last Horitzon''.
Al acabar-les, es va afrontar la recta final amb ''Radio Gaga'' ''Crazy Little Thing Called Love'' ''The Show Must Go On'' ''Bohemian Rhapsody'', cantada per Freddie Mercury a la pantalla, ''The Cosmos Rocks'' l'altra del nou treball, ''All Right Now'', ''We Will Rock You'' i ''We Are The Champions'', i per acabar ''God Save The Queen''.
En resum, un gran concert, amb molts vells èxits de la banda, poques cançons del nou cd, i amb una sensació de que tot i que a la primera gira va funcionar, aquesta formació no té gaire futur.
Els millors moments del concert van ser quan tocaven ''Brian May'' i ''Roger Taylor'' a la pasarel·la.
