Retorn...

Senyores i senyors, cordem-nos els cinturons i agafem-nos ben fort perquè sembla que tornen "Ses Satàniques Majestats"... Després del primer plat que va suposar aquell "A Bigger Bang" i amb 7 anys de silenci, ens regalen una peça que posa els pèls de punta; és un retorn a aquells anys rebels que els varen caracteritzar durant l'època de l'Sticky Fingers. I és que sembla que per a ells els anys no passi, la veu de Mick sona com feia temps que no ho feia, el Sr. Keith fa brillar la seva Fender aconseguint un d'aquells riffs que només ell sap treure, el Charlie demostra perquè és considerat un dels millors bateries que hi ha, i el Ron... bé, el Ron en la seva línia personal, avalat per una trajectòria reeixida tant en la seva etapa en solitari com en els anys d'Stone i aquells mà a mà amb un Stewad sempre impecable.

Pot ser un dels millors retorns del rock des que el "capità" Springsteen va agafar una altra vegada el timó d'una E Street que des d'aleshores no ha parat de posar llum als escenaris mundials. 
Si el que ens tenen preparat per celebrar els 50 anys (que es diuen ràpid) del grup està en aquesta línia (fonts oficials confirmen que aquesta peça formarà part d'un recopilatori) podem gaudir-ho i molt i és que quan gran part de la gent pensava que aquells escenaris del Beacon Theathe serien els últims que es veurien, sembla que en preparen alguna de grossa i és que es comença a especular amb una gira... Aquí s'obren milers de possibilitats; concerts a la "E Street" amb nits inacabables repassant el millor d'un dels grups claus de la història, fer més d'una nit per ciutat i tocar sencers els compactes més mítics, posades en escena monumentals com aquells anys en que l'escenari era la característica llengua... Hi ha opcions per a tots els gustos.

Només ens queda esperar a que anunciïn les dates de la gira i que passin per una Ciutat Comtal que els espera després d'aquell juny del 2007 en que varen reunir els milers de fans que tenen en un Olímpic amb ganes de festa; aquesta SI que podria ser la seva última gira, tot i que venint d'un grup que porta des del '82 afirmant "aquesta si que és la última", no se sap què esperar. Amb això, certes similituds amb un altre dels mítics, un Dylan que passeja del del 88 i de manera cerimoniosa un "Never Ending Tour" que sembla que ni té ganes d'acabar... 

Només el temps parlarà però si hi ha una cosa clara és que els Stones son garantia d'èxit; especialistes en muntar escenaris apoteòsics, agafant com a referència els anys en que aquest era la seva característica llengua i capaços de congregar fins 3 generacions en els seus concerts, cada vegada que trepitgen un escenari demostren que com Bruce Springsteen (entre d'altres) o el bon vi, amb els anys milloren. De moment i per anar fent boca, aquí l'enllaç d'aquest "Doom And Gloom", el 12 de novembre, més... Tenim Stones i per anys!