Des
de fa uns quants anys, està sorgint una nova fornada de grups que
revolucionen el panorama musical català actual, i entre ells hi ha
els Manel, uns dels quals han aconseguit més renom juntament amb els
Amics de les arts.
L'any
2008, publicaven el seu primer treball i va ser batejat amb el nom
d'Els millors professors europeus' hi podem trobar una mescla de pop
i folk d'estar per casa la qual cosa els fa més propers al seu
públic. Amb aquest, ja varen començar a rebre tot un seguit de
premis que augmentaria amb el segon compacte i van ser:
- Millor disc pop-rock de l'any segons la revista Enderrock
- Tercer millor disc espanyol de l'any segons la famosa publicació Rockdelux
- Al festival Cinemad reben el reconeixement a millor videoclip de l'any per Dona estrangera.
Ràpidament
es van convertir en el grup revelació de l'any i la cosa va quedar
demostrada quan varen acabar la gira amb dos concerts al gran Palau
de la música catalana i amb les seves cançons cantades íntegrament
en català, no els va faltar una visita a Madrid. Vist el fracàs
dels Sopa de Cabra i el seu Mundo Infierno, es podria considerar que
son el primer grup que surt a fora mantenint l'idioma i té un gran
èxit ja que ràpidament llocs com Sevilla també es van apuntar al
carro d'aquesta nova febre exhaurint les entrades a totes les
presentacions en públic.
Amb
l'èxit ja assolit, el 15 de març de l'any passat feien public el
seu nou compacte '10 milles per veure una bona armadura' amb un estil
força semblant al primer, la diferència més notable la trobem en
que aquest utilitza menys l'ukelele, instrument que últimament s'ha
posat bastant de moda i que en el primer utilitzaven a gairebé totes
les cançons. Aquest, els ha acabat de col·locar al lloc que els
pertoca ja que en només sis mesos ja portaven venudes més de 30.000
còpies, van ser premiats amb un merescut disc d'or i en només 10
dies en va convertir en el disc més venut de tot l'estat espanyol.
Una
de les peculiaritats que té el grup, son les grans lletres que
escriuen, les quals gairebé no tenen tornada i una de les poques que
repeteix alguna frase és 'Pla quinnquenal' del seu debut. Queda
demostrat a 'Aniversari' o 'Ai Dolors!', ja que parlen de temes força
freqüents amb un estil que frega la perfecció. Enguany estan
acabant la gira d'aquest CD la qual passa per tres nits al Coliseum
de Barcelona amb un ple absolut i deixant totes les entrades venudes
en poc més d'un quart d'hora i com a últim concert, una visita a
Madrid, un dels llocs que des que hi van anar per primera vegada els
ha estat més fidel. La veritat és que com que és difícil
quedar-se amb una de les dues publicacions ja que cadascuna té coses
característiques que les fa especials, és recomanable adquirir una
caixa que ha sortit al mercat amb el nom de 'Manel': allà hi trobem
els dos compactes que han editat fins el moment i després dues joies
en DVD. Primer de tot el concert de fi de gira que van fer al Palau
de la Música catalana que varen fer l'any 2009 on a part de les
cançons pròpies van fer gaudir al públic assistent amb tres
versions: 'No t'enyoro', dels catalans Els Pets, 'Commom people' dels
britànics Pulp, rebatejada com 'Gent normal' i la divertida 'El
bròquil' adaptació al català de l'èxit de Shakira i Alejandro
Sanz 'La tortura' i finalment un concert gravat a Madrid.
Com
a anècdota final, explicar que és força freqüent que en els
concerts, canviin alguna part de la lletra de les seves cançons:
així com en la versió d'estudi d'Aniversari es pot escoltar 'fer-se
fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers', en directe pot
quedar canviada per ' fer-se fotos catxondes amb altres il·lustres
viatgers'.
En resum, un dels millors grups del panorama actual el qual té força projecció i una llarga carrera per endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada