Aquesta, és Bruce Springsteen & The E Street Band - Live 1975/-85 el primer directe del ''Boss'', i si s'ha de buscar alguna paraula per descriure aquest treball, aquesta és increïble. Aquest compacte, pot ser l'excusa perfecta per començar a seguir Bruce Springsteen, ja que és una manera de fer-ho a partir d'un dels seus millors estats de forma i veure la seva genialitat en directe i per a tots els seus seguidors, una joia per a gaudir les cançons d'un dels més grans artistes del rock en concert. Al llarg de totes aquestes peçes s'hi poden diferenciar clarament les dues etapes que ha passat Springsteen a l'hora de presentar-se en públic: la dels recitals en teatres i locals petits, als inicis de la seva carrera com es deixa veure a Thunder Road quan al llarg de tota la composició es pot observar un silenci sepulcral dels assistents, i l'època posterior quan Bruce es va sumar a tots els grups que formaven part de l'anomenat Rock d'estadi i es dedicava a omplir fins la bandera els recintes i camps de futbol més grans i queda demostrat a la festiva Hungry Heart on podem apreciar com el públic coreja els seus primers versos acapella i després es dedica a acompanyar el Boss.
Podria ser perfectament un ''Grans Èxits'' ja que al llarg dels 3 CD's hi trobem el bo i millor des de l'inici de la seva carrera fins l'any 1985, moment de la seva publicació, amb la única peculiaritat de ser interpretades en directe. Hi ha des de la reivindicativa Born in the U.S.A fins a la inacabable Rosalita (Come out tonight) on aprofitaven per demostrar tot el potencial dels seus directes (la guitarra de Bruce, la genialitat al saxo del desaparegut Clarence Clemons, els teclats del també desaparegut Danny Federici, el ritme marcat pel professor Weinberg i moltes altres coses) passant per la cerimonial Thunder Road, la trepidant Badlands, la inconfusible Born to run, una de les seves millors balades The river o la somiadora 4th of July, Asbury Park (Sandy).
Després d'escoltar-lo tot, queda demostrat el talent de Bruce Springsteen, un modest noi que treballava a una benzinera propera a Asbury Park, que de la mà de la seva inseparable Telecaster i la E Street Band s'ha anat guanyant un lloc en el món de la música fins a rebre el nom de The Boss (L'amo) i ser considerat se'ns dubte un dels més grans artistes que s'han vist i amb un directe que no deixa ningú indiferent.
Un servidor anirà a veure'l en directe a Barcelona aquest 17 de maig i per anar fent boca es deixa meravellar per aquesta joia que conté peçes que son or portat a la música. Salut i Rock & Roll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada