Avui, trencaré la tradició de parlar de musics mundialment reconeguts, i ho faré per parlar d’una persona que tot i que no ser tan coneguda com molts d’altres, s’ha guanyat tots els seguidors i fans que té, de la millor manera possible.
Ell, és l’Artús Roca, i amb tan sols 18 anys, acaba de publicar el seu primer disc. Una petita mostra de 6 cançons que ens permet conèixer la faceta de music/compositor d’un noi que a la comarca d’Osona ja s’ha convertit en tota una estrella i que aconsegueix congregar nombrosos grups als seus concerts.
Recordo, que al morir Michael Jackson (d’això ja en fa 2 anys), notava que em faltava alguna cosa, però per sorpresa meva, un dia mentre anava a comprar, vaig veure un cartell que anunciava un homenatge al rei del pop. A causa d’un dinar familiar, no vaig poder estar allà.
Al cap d’un temps, al acostar-se el Mercat de Música Viva de Vic, va tornar a actuar un parell de cops més, i com no podia ser d’altra manera, semblava predestinar a no veure mai a aquell músic de la comarca.
Cada vegada, tenia més clar que l’havia de veure en directe. La gent parlava d’un noi que sortia a l’escenari disfressat, que portava tutú i coses similars, que realment, a mi em costaven de creure. També, que versionava els més grans artistes de diferents estils musicals.
Però al final, va arribar el moment esperat, va ser el dia d’un festival que es fa a Vic anomenat ‘’Pollastre Jove’’. Vaig dir-me: ‘’si avui no el pots veure, ja no el veuràs’’. Al final, dit i fet, una hora abans del començament del seu concert, jo ja estava per allà gaudint dels grups que tocaven abans.
Al arribar l’hora, la plaça, va anar omplint-se poc a poc fins a tenir força gent esperant a que fos el moment. Allò, volia dir alguna cosa, allà s’estava gestant un futur gran music.
Recordo que una cosa que em va sorprendre, es que per tal de tocar, va envoltar-se de gent molt jove, i que la mitjana d’edat del grup no es gaire alta. Per iniciar el concert, van sortir els nois que l’acompanyen i varen començar a tocar les primeres notes del clàssic dels AC/DC ‘’Highway to hell’’. Quan tocava entrar la veu, vaig veure sortir un noi disfressat a l’escenari de la següent manera: Al cap, una corona daurada, unes ulleres blaves en forma d’estrella, una jaqueta de cuir negre que deixava entreveure que anava sense samarreta i que al pit duia una inscripció que deia ‘’Jesús Mola’’, un tutú i unes botes negres.
A mitja cançó, ja s’havia tret tota la disfressa, i només li quedaven els calçotets (que no es va arribar a treure) i les botes. Aquella, prometia ser una gran nit, i no vaig equivocar-me, després d’aquella, va venir una progressió de grans èxits de la música. Van caure ‘’Stayin’ Alive’’, ‘’Twist And Shout’’, ‘’Sweet Home Alabama’’, ‘’Johnny B. Goode’’, ‘’Smoke On The Water’’ i moltes més. També va estrenar una cançó del seu nou disc, ‘’Hero’’, amb la col·laboració de Roger Palomeque. Tot això, per acabar de la millor manera, cantant ‘’Billie Jean’’ amb coreografia inclosa.
Aquella nit, vaig tenir premi, vaig tenir la sort de poder agafar una de les samarretes que va tirar l’Artús, i per tal de donar-li més valor, vaig demanar-li que me la firmés. Ara, aquell preuat objecte resta a la meva habitació.
A partir d’aquell dia, no m’he perdut cap dels seus shows, he anat a cada una de les seves actuacions i les he vistes de principi a fi.
Bé, ara el que toca, és parlar del seu nou disc, ‘’El temps passa, el món canvia’’. La primera producció d’aquest músic osonenc, comença amb la peça ‘’El temps passa, el món canvia’’. Aquesta, que és la que dóna nom al disc, és una cançó difícil d’etiquetar en un estil concert, ja que pot semblar pop-rock, però la guitarra principal, recorda els ritmes ‘’Rockabilly’’.
La segona, és ‘’Esteve Song’’, una cançó còmica que parla sobre la vida que porta un noi anomenat Esteve. Aquesta, esta força marcada pel ritme del baix, que a més, també marca l’espai entre una estrofa i la següent. Comença amb una introducció parlada del mateix cantant.
La segueix una balada que porta el nom de ‘’Sempre apareix el sol’’. La peça, està carregada d’emotivitat, i consta d’una lletra força profunda, que dona esperances i forces, però sobretot, explica que un no es pot donar per vençut i que ha de lluitar pels seus somnis i objectius. En aquesta, hi ha la primera col·laboració del compacte. L’Artús, la canta amb la Laura Domènech, una noia que té una molt bona veu, i que recentment va dur a terme un dels papers protagonistes a la representació del musical ‘’Mare Meva’’, el primer de l’escola de teatre musical i dansa ‘’Backstage’’.
La quarta, que també és una balada, és cantada amb anglès, porta el nom de ‘’Hero’’ i aquí s’hi troba la segona col·laboració. Aquesta vegada, l’afortunat, és Roger Palomeque. Si analitzem la lletra, podem observar que parla d’una persona que arriba a la conclusió que vol tornar a ser jove, i poder ser un súper heroi com en superman, ja que quan era petit, jugava a jocs de super-herois.
Per tancar el disc, trobem ‘’Strong Soldier’’. Aquí s’hi combinen parts en anglès, cantades per l’Artús, i parts en català, cantades per l’Ury Escalé, la seva última col·laboració. Aquesta, analitza la vida d’un soldat el qual no és recordat per gairebé ningú. Es podria classificar dins el gènere del rap.
Com a ‘’bonus track’’, hi ha la peça ‘’Blues de la chica’’, amb lletra de Miquel Manyosa, i amb un ritme que recorda als ‘’rockabillys’’ de grans de la música com Elvis Presley o Chuck Berry.
En resum, un gran disc que de ben segur que es farà curt a tot aquell que l’escolta, ja que deixa amb ganes de més. Tots aquells que en tingueu oportunitat, compreu-lo, només val 5€, i si aneu a un dels seus concerts, pel mateix preu us l’endureu firmat!!!.
Espero que aquest, sigui el primer treball de molts, ja que és un bon músic, però sobretot, una gran persona.
